Entrevista a Xavier García (@blai5_)

Molt bones, avui tinc el plaer d’acostar-vos a un company de professió, bé… de les 2 professions jeje

És en Xavier… o com tots els coneixeu “blai5“.

Fa temps que el segueixo i com veureu és una persona que ho critica tot, ho posa tot en dubte i el que més m’agrada… deixa moltes preguntes a l’aire.

Crec que és un senyor que cal escoltar perquè fa unes reflexions molt interessants…

Molt bones Xavier, tot un plaer poder-te entrevistar i que em dediquis una mica del teu temps.

Al contrari, gràcies pel teu interès i per permetre’m adreçar-me als lectors del teu blog.

Comencem, ens podries explicar una mica com vas arribar a aquest món? 

Va ser un encàrrec de feina. Fa 10 o 12 anys feia articles sobre software en el suplement de noves tecnologies d’un important diari. Jo parlava de processadors de text, bases de dades personals, etc., i de sobte m’encarregaren un sobre graficadors de valors bursàtils. I aquí va començar tot.

Com d’important creus que és el “big data” en el trading i quines possibilitats et dóna?

És d’hora per a poder-ho dir perquè ara mateix comencem a visualitzar les primeres aplicacions generals del Big Data. Sé que s’està treballant en aplicacions al trading, però penso que veurem moltes més aplicacions Big Data en altres camps abans que en aquest concret.

Una de les coses que em va impactar de tu, és que una persona que treballa amb indicadors… els critica!? Que els hi passa als indicadors típics com el RSI, MAD, estocàstic…?

Bé, em temo que sóc crític per esperit i per formació. Sóc crític amb tot (i especialment amb mi mateix) perquè trobo que sense crítica i revisió constant no pot haver-hi evolució.

En el que sóc especialment crític és amb l’actitud tremendament conservadora del comú dels traders. Moltes tècniques, eines i postulats amb les que treballen avui són de fa entre 30 i 60 anys. En sembla difícil d’entendre que, precisament en el món del trading, es treballi amb els darrers dispositius electrònics (mòbils, tablets… ) però amb idees (i eines) de fa 50 anys. Tot ha canviat en l’economia, en la ciència, en el trading i en la computació de dades en el darrer mig segle. No ho trobo molt racional.

Que et diu i que és per a tu el volum?

Una dada bàsica, al mateix nivell de les altres 4 (max, min, apertura i tancament). Aplicant l’anàlisi de dades més elemental, res no pot succeir sense volum. Fins i tot per a mantenir un preu estable s’ha d’intervenir oposant-se al mercat i generant volum.

Evidentment no és el mateix que un actiu porti sessions a un mateix preu si no s’ha produït cap operació (volum zero) o si s’ha produït un nombre elevat de transaccions. Discutir això és absurd però qui menyspreï el volum serà incapaç de veure la diferència entre aquestes dues situacions. El volum és molt important. És, per a mi, una dada primordial.

De la mateixa manera, allà on en volen escoltar explico que, des del punt de vista estricte de l’anàlisi de dades, donar-li major importància al tancament que a altra dada és un error i un anacronisme. I ho demostraré amb un exemple:
Imagina que per a calcular les necessitats assistencials d’un servei d’urgències d’un hospital prenguéssim com a dada fonamental els pacients que esperen atenció a sala d’espera a les 12 de la nit. Imagina’t que l’anàlisi de necessitats el baséssim en un gràfic amb aquesta dada. Racional? Sembla que no gaire, oi?

Suposo que tothom estaria d’acord que seria més raonable treballar amb mitges i no donar preponderància a una sola dada en un moment del temps.

Ara pregunto jo (com a conseqüència de l’anterior): de veritat opines que el valor de tancament d’una barra de cinc (o quinze) minuts qualsevol és molt més important que la seva apertura o el màxim o el mínim? Cal repensar-ho.

Un dels teus indicadors més famosos és el Koncorde, quina forma té de tractar el volum?

De fet es basa en un recurs matemàtic que resulta força funcional. Utilitza els moviments percentuals dels indicadors IVN i IVP que permeten fer-se una idea aproximada del que passa al mercat. Evidentment no podem veure qui compra què, però si obtenir una estimació matemàtica que acaba donant-te pistes vàlides. ( més info )

Quina diferència hi ha entre els indicadors de nova generació i els de sempre? Que aporten i que treballen de diferent?

Si parlo dels meus, bàsicament el punt de partida del disseny i la filosofia. Crec que llegint les respostes anteriors el lector ja es pot fer-se una idea que parteixo de punts de vista diferents dels tradicionals del trading “clàssic”. És el que té de bo tenir un punt de vista interdisciplinari. El que val per les dades de màrqueting, industrials o logístiques al s.XXI per què no ha de servir per a les dades de les cotitzacions. Per què en aquests camps hem de seguir amb tècniques de 20 o 30 anys enrere?

Hem sentit a parlar molt de trading d’alta freqüència o les maleïdes màquines; que ens en pot dir una persona que treballa les dades com tu, que creus que amaga?

No crec que “amagui” res. És una declarada, descarada i molt eficient manera de fer molts diners treballant en el que jo nomeno “fase de soroll”. Pel que jo sé, la major part d’aquestes màquines no els preocupa gens ni mica cap a on anirà el preu. Lluiten per guanyar el proper cèntim en la propera mil·lèsima de segon. Guanya el més ràpid, en executar i transmetre, i ja està.

Hi ha altres amb lògiques més complexes, però millor que això ho deixem per un altre dia 😉

Parlem de sistemes automatitzats, que en penses d’ells? Creus que són possibles, o s’hauria de dotar-los d’una IA (intel·ligència artificial) per a fer-los més adaptables al mercat, tf, etc..?

Bé, també és un tema que dóna per un llibre sencer més que per una resposta curta. Per resumir-ho en un exemple ximple (ja em perdonareu) sens dubte una torradora de pa és un enginy i un satèl·lit de comunicacions també. Tot depèn de què em calgui. Si el que vull és una simple torrada per esmorzar… Crec que ja s’entén, oi?

Agafem les dades que estem rebent en el mateix moment en el nostre graficador, aquesta mateixa dada en un TF ens pot indicar un mercat baixista, en un altre lateral, i en un altre alcista… que ens pots dir dels diferents TF?

Bé acabo de fer una xerrada explicant els resultats d’un estudi precisament sobre això. La meva hipòtesi (i els resultats semblen que així ho indiquen) és que, probablement, la forma en què grafiquem la informació en barres d’igual temps (isòcrones) no sigui la més adequada per un flux de dades discontinu. Altres formes de graficació (ticks o volums) sembla que donen entre força més de fiabilitat que els seus equivalents temporals. Estaria molt bé que algú més pugues fer proves semblants per a certificar-ho o descartar-ho. ( pdf )

T’he vist parlar de que la gent té el costum de treballar en talls (o creuaments), ja siguin dels indicadors o de veles en el mercat, en canvi defenses treballar amb patrons per què? (en el meu cas jo espero un patró en el mercat per realitzar l’entrada, aquest em pot interessar o no, en canvi entrar en talls o creuaments perquè si mai m’ha donat “seguretat”)

Per definició, un “patró” és un conjunt de senyals simples que es donen de forma conjunta o successiva. Evidentment, la probabilitat del succés “patró” és molt menor que el del succés “senyal”, però també la seva probabilitat d’èxit el proporcionalment major.

Un creuament del preu amb una mitja és una senyal. Si, a més, es donen altres circumstàncies a l’hora (augment del volum, trencament d’un nivell, figura chartista, indicador X es gira…) tenim un “patró” i majors possibilitats d’èxit.

Les meves eines són complexes perquè barregen diferents indicadors i presenten diferents senyals al mateix temps. Són més difícils de llegir però la quantitat de patrons que presenten compensa amb escreix aquesta dificultat. Cada senyal ja representa, per si mateixa, un patró subjacent combinat.

Una persona que és fixa tant en les dades… que li demana a un mercat per operar? Tots són operables? És igual una acció o index…? El teu o teus preferits?

Bona pregunta. Evidentment, demano la major qualitat disponible en les dades. Per exemple, no m’agraden els mercats on no puc obtenir dades de volum ni de manera alternativa (acudint al subjacent). Tendeixo a fugir dels valors poc líquids (són una ratera) i els de preu molt baix (petits moviments suposen grans oscil·lacions percentuals que distorsionen els gràfics).

En resum, havent-hi una oferta tan ENORME de bons actius, segurs i amb totes les garanties i dades disponibles, per què m’he de ficar en aquells que no ho són?

Que creus que necessita una persona per a ser trader? Com ha de ser?

Paciència, prudència i disposició a l’aprenentatge.
I si, quan trobi el seu mètode, el posa en un sistema automàtic de trading, no patirà l’estrès de l’operador manual i els problemes associats al psicotrading quedaran fora de l’equació. Ho dic per pròpia experiència.

Abans d’acabar l’entrevista i passar a un test final, m’agradaria que si tens alguna cosa a dir que no t’haguí preguntat, algun consell que vulguis donar… ara és el moment.

Que m’ho he passat molt bé responent les teves preguntes. Gràcies per donar-me aquesta oportunitat d’explicar-me. 😉

Anem a un test final per a definir-te, preguntes curtes i concises:

Un color? Blau-grana serveix? 😉

Una cançó? Moltes, però ara mateix en ve al cap “Are you going with me?”, d’en Pat Metheny

Una pel·lícula? Blade Runner. Sí, ja sé que sempre plovia, però mira… (Yo he visto cosas… 😉

Un plat de menjar? Gaudeixo igual de l’escudella que d’un bon cocido madrileño o una fabada. Sóc de bona taula.

Una ciutat o poble? Difícil! Garachico, a Tenerife, per exemple. Una meravella.

Un hobby? Llegir, sens dubte. Potser, en un altra vida, vaig ser un d’aquells monjos de biblioteca 😉

Mar o muntanya? Muntanya! Sempre! Sóc de secà.

I per últim… si et donessin l’oportunitat de ser una altra persona… qui series?
Jajajjaja! Que difícil! Si fora una altra persona no tindria la sort de tenir una família i uns fills tan fantàstics com els que tinc. Definitivament, no em canvio! 😉

Res més, moltes gràcies per donar-me l’oportunitat d’entrevistar un “friki” com jo, que sempre ho posem tot en dubte i que sempre li busquem tres peus al gat.

Compartirem, doncs, això del firkisme i de l’inconformisme. Moltes gràcies, Francesc.

Et desitjo que tot et vagi força bé, Salut!

Deixa un comentari

Translate »