Expectatives

Anem a veure, tal com diu l’anunci… aquí és fàcil guanyar, per tant… ja he obert la conta al broker…

Cada dia faré 50 punts, vinga… no guanyarem cada dia però clar com és tan fàcil 15 dies de guanys nets… això vol dir que 750 punts al mes. Com vaig a 10 al punt… 7.500€ al mes….
Collons! I això que no he posat que guanyo cada dia! I ja per 12 mesos… 90 mil €, així… fàcilment, de cop… i sense suar… buagh…

Maria! Vés preparant les maletes que comprem el xalet…

Qui no ha fet les contes de la lletera algun cop? Qui? Tothom i més quan som novells. Ens venen que aquí és fàcil guanyar i clar…

De fet hi ha el que es diu “la sort del novell” que incomprensiblement es va sumant a les tendències (coses de la massa) i aconsegueix guanys la primera setmana o primers dies; i a més quan tot pinta tan fàcil… pum i perquè no duplico contractes? Si només guanyo?!

I així arriben les primeres hòsties… completament inevitables, all-in.

Un cop arribat la fosa de la conta… trobarem 2 tipus de trader, el que es caga en tot… això és mentida, etc… i marxa… i el que vol descobrir que ha passat.

Ara ens centrarem en els segons, els primers han vingut i són uns “tasta olletes” que es diu aquí… o sigui que busquen formes de fer diner fàcil… com si ni hagués…

Els segons poden acabar replicant els que fan els primers però més tard… són els que van saltant de sistema en sistema, sense arribar a donar ni al sistema ni a ells mateixos, el temps necessari (que no existeix) per arribar a comprendre el que, qui, com i quan.

Entrem a la base del problema… les expectatives…

Jo per la meva experiència… amb gent que he parlat i he vist passar, han claudicat o tenen molts problemes per les expectatives.

Tornem al principi, analitzem el problema presentat…

És normal que ens deixem emportar pel xalet, el ferrari… però siguem sincers… si això fos tan fàcil, tothom ho faria… per tant toquem de peus a terra… no ho és.

Ara entrem en el que ens provoca aquesta expectativa… frustració.

Per a mi, és clau superar aquesta expectativa, de fet quasi que no n’hauríem de tenir… i segur que ens aniria molt millor.

Si ens valorem pels càlculs que he explicat al principi del post… és incomprensible que ens els plantegem. Fer X punts al dia, setmana, mes… és una fal·làcia que bé donada per la idea del sou. No podem demanar i exigir a un mercat aquests punts.

No ho podem fer perquè el comportament del mercat és aleatori i pot haver dies de més punts i de menys punts, a l’igual passarà amb les setmanes i mesos… i a sobre n’hi poden haver de negatius.

El valor que hem de veure es a llarg termini (sense especificar) que som capaços de treure-li al mercat, no el que l’hi volem treure, estem equivocant el focus del tema.

Exigir perquè si, voler treure-li al mercat una quantitat de punts perquè ho necessitem… és un greu error i que es paga molt car. Molt més si a sobre, vivim del dia a dia del mercat.

Una persona que necessita aquests punts per viure te un greu problema, és com un atleta que surt a fer una cursa, ja pots ser molt bo, però una persona mediocre farà un millor temps corrent al seu ritme que un atleta amb 20kg a cada turmell. Sortir cada dia amb la necessitat de fer X punts… és un pes que no ens podem permetre, i que s’agreuja quan en X dies no has pogut complir i que a sobre va a molt més en cas d’acabar algun dia en negatiu. Aquesta no és la millor manera de treballar.

La millor manera d’evitar les expectatives és tocar de peus a terra i controlar la realitat. Amb dades aportades per Antoni Fernández veiem que el millor retorn d’un HF el 2015 va ser del 50% i només va ser un sol fons d’inversió. La mitjana d’aquests ronda sobre un 15% en tot un any. Partint d’aquesta premissa… com volem nosaltres treure més d’un 15% de la nostra conta en un sol any si amb prou feines fons que treballen amb bilions no ho fan?

Valorem que ens dóna un banc per un dipòsit fix… un 1%?, 3%? Buff… 5%? Aquest últim seria ja un miracle… com volem treure més que això? Evidentment si en som capaços cap problema… fem-ho i guardem aquest benefici com or… però si us plau… toquem de peus a terra… siguem realistes…
Aquí en dos dies ni deixaràs el treball, ni seràs ric, ni tindràs el ferrari, ni la noia del bikini… no no… aquest és un procés molt llarg, s’ha d’anar pas a pas… i s’ha de saber ven be el capital que estàs guanyant… valorar-lo i defensar-lo a mort (si es que n’aconsegueixes guanyar).

Cada cop que vegis el que portes guanyat, revisa quin % estàs traient… et sorprendràs, si vols extreure’n més… no necessites ni més operacions, ni més risc… necessites més capital per, amb la mateixa gestió monetària treure’n més.

Amb totes les persones qui treballo els hi dic el mateix, oblidat de les teves expectatives i treballa… deix que el teu treball et digui quines són les teves expectatives i no al revés. No podem posar-li aquest pes afegit al nostre treball o ens podem trobar amb un excel·lent treball però que per culpa de les expectatives ens frustra.

Aquí entrarien molts més temes com una correcta gestió monetària, els inputs que rebem d’altres, l’eterna comparativa… aquest és el país del postureo, etc… etc… El nostre trading primer que tot és nostre, de ningú més, no podem ser clons, per tant no podem treballar amb el treball d’altres ni expectatives d’altres.

L’únic que has de fer és: fer feina… i que aquesta et parli; només la teva feina parlarà de les teves expectatives… res ni ningú més.

  2 comments for “Expectatives

  1. Joan Monse
    11/05/2016 at 16:31

    Brillant reflexió, Francesc!! ENHORABONA per aquestes paraules que ens posen els peus al terra i ens ajuden, MOLT més del que imagines, a enfrontar aquesta passió, especialment als novells com jo mateix. ¿Puc enviar-te un email?

    • tradingcatala.cat
      11/05/2016 at 18:26

      Molt bones, m’alegro que això t’ajudi… tard o d’hora ens toca ser objectius i veure la realitat on estem, i no ajuda molt fer volar coloms.
      Pots escriure’m sense problema, des de la secció de contacte 🙂

Deixa un comentari

Translate »