Línies en el gràfic

En l’últim post vaig comentar que gràcies el volum podem pintar suports i resistències, aquestes són respectades pel preu.

Però en el gràfic podem treballar amb més línies i d’altres. Ara donaré una repassada per les que més utilitzo, bé les úniques que utilitzo… intento utilitzar poques coses però… efectives.
Existeixen diferents tipus de línies, les englobarem en les reals i les virtuals.

Els suports i resistències ja tractats són línies reals.

També són línies reals les tendències, que ens serveixen per a marcar una direccionalitat que marca el preu, o sigui la direcció amb el que es mou el mercat.

Hi ha dos tipus de tendències:

La tendència alcista és aquella que els seus mínims són creixents i com el seu nom indica va a l’alça. Si unim els mínims, veurem que ens surt una línia que va amunt i el preu cada cop que cau rebota en ella.

alcista

La tendència baixista és la que els seus màxims són decreixents cada cop són més petits. En unir els seus màxims ens surt una línia que marca la direcció baixista del preu i que cada cop que el preu arriba allí en surt rebotat.

baixista

Una tendència també se’ns pot canalitzar, això és que el mercat tot i que té un moviment clar cap a una direcció respecta una dimensió tant en els màxims com en els mínims. Si en pintem una línia i en pintem la seva paral·lela veurem com sempre rebota en elles cada màxim i cada mínim.

canal

Un canal també sen’s pot formar quan el preu no es mou en cap direcció clara i aquest rebota en un rang formant un suport i resistència en horitzontal. En aquest cas direm que el preu està en un lateral. En aquests casos podem observar com el volum augmenta cada cop que arriba en la part superior i inferior, obligant que el preu no surti d’aquesta zona.

lateral

Tant les tendències, com els canals, els laterals, els suports i resistències… poden ser dilatats. Això passa quan la línia que dibuixen és perforada pel preu uns instants tornant de nou cap a la figura dibuixada. Aquesta dilatació deix de ser tal quan el preu enfila una direcció diferent de la que venia, en aquest cas considerarem trencada l’acció del preu creant així un nou escenari de mercat.

A part del comentat una de les altres línies amb què treballo són les línies virtuals conegudes com Fibonacci. Aquestes com he indicat són virtuals, per tant cal agafar-les amb pinces; si bé ens poden guiar… no fa falta prendre-les com “la bíblia”.

Aquestes eines de Fibonacci ens ajuden per tenir una idea de què pot fer el preu, jo només n’utilitzo dues, els retrocessos i les projeccions.

El retrocés pot ajudar a veure si aquest és proporcional o no. En pintar tot un moviment sabem que el preu comença a fer un retrocés proporcional en preu quan aquest arriba al 38% i aquest serà més calar si arriba al 50% o 62%. Com bé he dit això ens pot ajudar a calcular si una zona on ha de retrocedir el preu és proporcional o no, o creure’ns o no un retrocés curt. No és una cosa fiable 100% per tant cal prendre-ho com una ajuda.

retroces

La projecció s’utilitza per buscar un punt màxim d’un moviment, el que es diu el P100. S’agafa tot un moviment del preu, després es retrocedeix al punt més alt del retrocés i et surt projectat en el futur tot el moviment previ. Aquest P100 ens dóna una idea de fins on pot arribar el nou moviment. Això vol dir que el preu arribarà allí? Doncs no, pot quedar-se més curt o sobrepassar-lo, però aquesta guia ens pot ajudar a dubtar de qualsevol moviment estrany al arribar al final del moviment.

projeccio

Ja com últim i enllaçant-ho amb el tema de les projeccions i retrocessos… hi ha gent que conta ones de elliot. No m’estendré perquè a part que no ho conec gens, no ho utilitzo més que per poder desconfiar si es compleixen les cinc ones. La teoria diu que les ones 1, 3 i 5 són els impulsos, i les 2 i 4 retrocessos. Aquest comptatge d’ones ens pot portar a errors, haver contat l’ona 1, 2 i 3, i una altra persona contar-la com només la 1. Per tant tot i que no ho utilitzo molt, sí que si es veu d’una forma molt clara, pot ser un senyal per fer-nos desconfiar del final del moviment.

eliot

Al final el volum ens donarà moltes pistes per detectar aquests finals de tendència, laterals, etc… per això tot i que cal controlar les línies reals que si s’han de tenir en compte, i tenir per si fa falta el recurs de les virtuals esmentades… No fa falta aprendre totes les figures que molts diuen que existeixen, entenent que moltes són creades pel volum, que les ocasiona i que fa que fallin… és suficient.

Així que havent parlat una mica del que podem posar i pintar en el nostre graficador comença a ser hora de treure-li el suc al volum i quines pistes ens deixa… no?

Deixa un comentari

Translate »