Simulat per aprendre a guanyar, real per aprendre a perdre

Estava ahir preparant-me per anar a dormir, i com sempre mentre realitzo les últimes accions del dia… realitzo un escàner mental de com ha anat aquest i quina valoració en faig. No es tracta de fustigar-me (que a vegades també), sinó que es tracta de valorar que es pot millorar en global.

Com el trading forma part ja de la meva vida, vaig començar a analitzar com havia anat el dia i vaig concloure que vaig aguantar perfectament un lateral infumable, amb paciència i amb zero ganes de fer res ni buscar res.

Fer això en real em va fer sentir molt orgullós, i molt més després de les setmanes en què venia.

Vaig començar el mes amb una primera setmana desastrosa, perdent molt i retrobant velles sensacions desagradables com les ganes de no perdre, obligar a què el mercat et doni el que vols, intentar recuperar ràpid perquè t’ha d’anar bé…

La segona setmana va ser una mica un impàs, va ser frenar aquella inèrcia i tornar a cultivar la paciència. Quina sort tenir unes normes tan dures i estrictes que et deixen fora de mercat quan cal perquè d’aquesta manera quan tot va bé és molt més senzill sortir guanyador.

Aquesta tercera setmana les sensacions són molt bones i reuneixen una mica l’excel·lència d’operar bé, amb paciència i quan toca, i no fer res més que “el que cal fer”, tan senzill però tan difícil quan les emocions estan en joc.

I llavors analitzant tot aquest paquet… a quina conclusió s’arriba? Que ha estat passant?

Molt senzill, jo sóc una persona que s’ho pren tot molt en serio, i em dol un stop en simulat i en real, em dol operar malament en simulat i en real, tinc la mateixa reacció tot i que ara bastant més controlada. L’única diferencia es que inconscientment estar a real t’aporta unes emocions més negatives, la pèrdua de diners… i aquestes et fan aflorar sensacions impossibles de testejar en simulat, voler recuperar el que has perdut, voler tenir raó… etc.

Per tant vaig descobrir una cosa, durant aquestes tres setmanes he estat aprenent una cosa: a perdre.

Durant el meu simulat, vaig aprendre a guanyar, vaig entrenar l’habilitat i la vaig integrar en la meva vida, se el que fer i quan fer-ho… i les meves sensacions són les mateixes, alegria de fer la feina ben feta.

Però durant el meu simulat per molt que m’enfades per fer les coses malament res podia ser igual a la sensació de fer-ho en real.

A sobre sabent que els meus percentatges són positius, que se que em vindran negatives i que aquestes seran menys que les positives, era capaç d’acceptar-ho en simulat i no en real… per què?

Perquè no havia après a perdre, havia perdut, però no havia acceptat aquesta pèrdua com a part important en el meu camí. Sabia que la pèrdua seria menor i la podria suplir amb el guany, però en mig m’han sortit tot d’emocions que em negaven aquesta sensació que tenia tan assolida.

Per tant he hagut de fer un reset i acceptar aquesta pèrdua, encara que vingui en forma d’una operació, dos, de tres dies, de dues setmanes o de tres mesos. He de saber acceptar-la i saber que fent les coses bé, i només d’aquesta manera i amb paciència… serà la millor manera de combatir-la.

En definitiva… tot es resumeix en la següent frase:

“En simulat s’ha d’aprendre a guanyar i en real a perdre, sabent que el teu % és positiu i que acabaràs guanyant més del que perds”

Espero que la meva reflexió personal et serveixi.

Deixa un comentari

Translate »