Avui el dia ha començat amb una gran volatilitat, malament… no m’agrada gents la volatilitat extrema; requereix actuar amb uns stops grans i un plus d’exposició al mercat degut a que els moviments forts poden obviar el teu stop o desplaçar-lo a on volen.

Per tant he decidit que ni el mercat no tornava a un moviment “normal” (per a mi) no m’exposaria a ell.

A la mitja hora de començada la sessió europea ha deixat d’haver-hi un volum constant i igual en totes les veles, això m’ha fet començar a confiar que el mercat podria crear certes divergències, però per a mi seguia tenint un problema amb l’operativa. Les zones de moviment amb volum eren molt grans, i per no embolicar-me molt… senzillesa, que perdés tot el rang o per dalt o per a baix i ja veuríem que fem…

Un cop a trencat cap a una direcció he tingut clar la zona a testejar, el que no tenia molt clar és el quan, i sobretot de què després del trencament ha pegat una altra estirada d’igual volum però sense tant desplaçament.

Com sempre… entren els dubtes, aquells que no tens mai quan mires les entrades a gràfic parat, la solució ha estat senzilla… esperar la zona i que el preu en topar a ella no simplement rebotes sinó que confirmes clarament que no lluitaria contra ella.

Així ha sigut, i s’ha entrat. Més lentament del que voldria el preu ha començat a tirar en la meva direcció, sense un volum que acompanyés, com sempre zona de sortida conservadora, quan el preu ha arribat allí ha continuat, he ajustat stop. No estava sortint cap volum clar de frenada, però no m’acabava d’agradar aquesta aprada tan light, per tant amb un profit prou decent he decidit tancar i agafar el meu tros de pastís.

El preu després a girat, com podria haver seguit… més igual… la satisfacció d’haver fet el que tenia pensat fer, aguantar i sortir amb el meu target, no me la treu ningú.

Així que decideixo prendrem la tarda de festa tal com diu el meu TP.

Res més a dir… ni fer, demà serà un altre dia i seguirem lluitant.